INVISIBLES D’A-3, SÍ

Ahir mentre feia zapping vaig topar-me amb el programa Invisibles d'A-3 i ja m'hi vaig quedar. Em va atrapar i lamento que algunes ONG's abans que s'emetés ja se l'haguessin carregat. Particularment defenso aquest programa.
En més d'una ocasió he pensat que alguns polítics i d'altres VIP's haurien de viure alguns dies al carrer, o com a mínim, passar fam uns dies. No per res, però si no has passat mai fam o d'altres privacions, difícilment podràs posar-te en el lloc dels més desafavorits.
El programa de Zeppelin està basat en un format de la BBC. Durant 10 dies alguns famosos han de viure al carrer com a indigents. Els participants d'aquesta edició d'A-3 són el Miguel Temprano, la Blanca Fernández Ochoa, la Sofía Mazagatos, el Yeyo Llagostera, i l' Álvaro de Marichalar.
Aquest programa no sé fins a quin punt està manipulat o no. Dit d'una altra manera, no sé si la pizza que la Sofía Mazagatos recollia del carrer era o no del carrer, o fins a quin punt dormen sense la protecció de la cadena de TV. Però tot això va pel seu currículum vital, o sigui, per a la seva consciència. El que sí que sé és que potser aconseguiran donar veu als indigents i d’aquesta manera moure consciències i /o recursos. O moure'ls ells personalment quan tornin a la seva vida quotidiana.

És evident que amb el que s’ha gastat la cadena entre comprar el format i produir el programa s'hauria pogut construir un alberg per a indigents i fer-lo funcionar durant un any.
Però en un país com el nostre, un país que tendeix excessivament a la mitificació, es farà més cas de crònica d’un indigent explicada pel Miguel Temprano, l’Álvaro de Marichalar o qualsevol dels altres, que no pas si és el propi indigent, sense mediació, qui expliqui la seva autobiografia.

No sé si m’he sabut explicar, però fa quasi 50 anys que circulo pel món i puc assegurar que la crònica dels fets que expliquin aquests famosos serà més escoltada i païda per la societat, que la que puguin explicar les persones implicades, els indigents que són al carrer. Perquè si algú els hagués escoltat, ja no serien al carrer. I aquesta és la realitat. Repeteixo, si aquesta gent tingués veu ja no seria al carrer.