dilluns, 28 de desembre del 2009

EL REGAL DE NADAL D’OBAMA

Regals de Nadal I - Obama. En la vigília de Nadal el Senat nord-americà va oferir un dels millors regals: la reforma sanitària impulsada per Obama.
Encara que de moment no tothom tindrà accés a la sanitat, més de 30 milions de persones podran pujar al carro sanitari.

Des que Obama va anunciar la reforma sanitària, he seguit el procés amb el mateix interès que el de l'arribada a la lluna l'any 69. Aquest cop però no he sortit al carrer a mirar el cel.
Si amb l'arribada(suposada)de l'home a la lluna, l'astronauta Neil Armstrong en posar els peus en ella va dir aquella famosa frase: aquest és un petit pas per a l'home però un gran salt per a la humanitat,aquest salt no s'ha fet fins ara, amb la reforma sanitària. L'any 69 el gran salt va ser tecnològic, ara sí que és un salt per a la humanitat.

diumenge, 20 de desembre del 2009

LA MUNTANYA QUE VA PARIR UN RATOLÍ

La muntanya que va parir un ratolí o la Cimera de Copenhaguen. Era evident i potser s'haurien pogut estalviar la moguda, pel bé de l'economia i pel del canvi climàtic.Per acabar dient que més endavant ja signareu algun acord, us podíeu quedar a caseta, i estalviar tot el temps i recursos esmerçats en la preparació.

Sense tants avions anant amunt i avall, diners en seguretat, sous, papers impresos...
Això sí que hauria ajudat al canvi climàtic. S'emetrien menys gasos contaminants, es consumiria menys combustible dels avions i dels altres mitjans de transport. I encara puc afegir que si el que volíeu era combatre el canvi climàtic, podíeu utilitzar els recursos econòmics usats en la Cimera per alimentar molta gent i/o també per plantar arbres i altres conreus a zones on la gent passa gana. També s'haurien pogut utilitzar recursos per a millorar zones que han acabat desèrtiques, sovint com a conseqüència o bé del canvi climàtic, o bé de la desforestació, monocultius i sobreexplotació, i així aconseguir que més gent tingui accés a un dels drets bàsics, o sigui el de l'alimentació.

No podem continuar eternament mantenint un sistema que deixa fora milions de persones. I no cal esperar veure atemptats de gent que no té res a perdre.

En pocs anys les comunicacions han canviat molt, i mentre aquí es fan grans banquets, i hi ha qui viu a cos de rei, els d'allà, veuen en directe el contrast.

El greu problema que podem tenir, és que qui ha de solucionar les coses, ho fa des de "l'apalancament" i la comoditat, i no es fa el càrrec de fins a quin punt es pot mobilitzar una persona que no té res de res.

Per dir-ho d'alguna manera, un dirigent polític d'occident difícilment entén una immolació, però una persona que any rere any sobreviu amb penúries i veu morir de fam la gent de l'entorn, possiblement no entén com se'ls pot deixar morir de fam, mentre veu com es malgasten recursos, i per no entendre, possiblement no entendrà coses tan normals per a nosaltres com un compte corrent en un banc on guardem els nostres recursos.

O bé comencem a replantejar-nos el nostre sistema o bé el sistema ens acabarà destruint.

dilluns, 14 de desembre del 2009

VAGA DE FAM CONTRA LA FAM

VAGA DE FAM CONTRA LA FAM, no és una recepta homeopàtica. El cas de l'Aminatu Haidar, la noia saharaui que ja comença la cinquena setmana de vaga de fam, arribarà avui a la Casa Blanca. Les circumstàncies del Cas Haidar han fet avançar la reunió prevista pel gener entre el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, i la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton.

No pretenc frivolitzar sobre aquest cas, però no puc deixar de fer la següent reflexió:

Si ens allunyem de les circumstàncies que han provocat tot aquest enrenou diplomàtic, i mirem des de lluny element per element, veiem una dona que fa vaga de fam, una mobilització d'alts càrrecs de diversos països, un debat sobre si se l'ha d'obligar a menjar o no. O sigui, que el resultat final és el de moltíssima gent preocupada perquè l'Aminatu no mori en l'intent de defensar la seva llibertat.

I dic:

1r No sabia que la vida d'una persona fos tan important pels governs.

2n Si la vida d'una persona és tan important, vol dir que els milions de persones que passen fam, la passen perquè els seus governs i la societat en general no ho sap.

3r Si cada una de les persones que morirà de fam, degut a què pel fet d'haver nascut on li ha tocat, no pot accedir a l'alimentació, per què no fa una vaga de fam, enlloc de resignar-se al destí que li ofereix el seu país com a resultat d'un sistema econòmic mundial que no s'aguanta per enlloc i que permet que molta gent visqui en la misèria? Potser si enlloc d'acceptar el destí resignadament, fa un acte de llibertat com ara el de dir públicament que fa vaga de fam, potser aleshores, aquests governs que els fa tanta por la llibertat individual i que no volen deixar morir una sola persona, aleshores miraran amb lupa les constitucions de cada país, per no permetre que cap persona decideixi morir de fam.

diumenge, 29 de novembre del 2009

VIRGENCITA, VIRGENCITA, QUE ME QUEDE COMO ESTOY

Virgencita, virgencita, que me quede como estoy, és el que podria dir l'Estatut. Estic parlant d'aquell Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, retallat en arribar a Madrid, votat en referèndum el 18 de juny del 2006 i acceptat per les ¾ parts de la població catalana que va anar a votar, que va ser el 49% de l'electorat català.
Aquell mateix Estatut final que més que entusiasme, el que va acabar despertant va ser polèmica i avorriment de tant de mangoneig, ara està aconseguint que molts dels que van o vàrem acabar indignats, signem en favor seu, seguint jocs més o menys interessats, com sempre, però.

Potser ens uneix la por. La por de desaparèixer com a nació que som, malgrat se'ns reconegui o no. No es poden negar les evidències, i qualsevol persona pot adonar-se que no és el mateix el català que el castellà, malgrat les semblances pel parentiu. Catalunya té una història i una llengua. Història i llengua que per guerres, aliances matrimonials, morts dinàstiques sense descendència i conspiracions han acabat formant part d'España, de la mateixa manera que podríem estar formant part de França.
Història, llengua i territori potser volen dir Nació. Ara, Nació és una paraula que produeix molta urticària.

dijous, 26 de novembre del 2009

L'EDITORIAL CONJUNT DE 12 DIARIS CATALANS DEIXARÀ RESPIRAR ALS SOCIALISTES

L'EDITORIAL CONJUNT DE 12 DIARIS CATALANS EN FAVOR DE CATALUNYA, DEIXARÀ QUE EL GOVERN RESPIRI UNS DIES. Els del PP ara podran atacar durant uns dies els mitjans de comunicació de Catalunya i Catalunya.
La feina de l'oposició és la de vigilar al govern, però l'oposició del PP va molt més enllà de qualsevol límit, i novament s'ha demostrat amb el tema de l'Alakrana, tot i que cal dir que van ser capaços de moderar-se durant els darrers dies del segrest.
Ara, un cop alliberats, van tornar a la càrrega, i la veritat és que es podia tenir la impressió que havien anat perfilant diversos discursos depenent del desenllaç final. Si no s'hagués pagat rescat, segur que ja tenien un discurs preparat en el qual els tractaven d'irresponsables per posar la vida de més de 30 persones en perill. Si s'hagués fet ús de la força armada, com reclamen els del PP, també haurien posat el crit al cel, i així podríem dir dels diversos supòsits possibles.
El PP es pren la feina de ser a l'oposició molt seriosament i per oposar-se, s'oposa a quasi tot per sistema.

Els del PP quan van estar al govern, lluny de resoldre problemes, van crear-ne molts i alguns d'ells foren molt greus. Cada cop que pretenen alliçonar, més d'un es deu preguntar si és que pateixen amnèsia.

dimecres, 11 de novembre del 2009

QUE ELS JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA II

QUE ELS JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA II- Alberto Oliart- exministre de Defensa, serà el nou president de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). En un país amb un atur creixent, que posin un senyor de 81 anys, que a més ja deu cobrar una pensió més que digna, a presidir RTVE,
és com una gran broma o un escàndol, que convida a passar del tot dels polítics.
Si realment volen fer alguna cosa per l'atur i pel país que diuen servir, que deixin d'acumular càrrecs, de col·locar amics, parents i coneguts, i que proporcionin a les velles glòries una llarga i plàcida jubilació. Si busquessin entre la gent normal que és a l'atur, segur que alguna persona pot ocupar-se també de coses importants.

QUE ES JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA I

QUE ES JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA I- Rodrigo Rato - En saber que volien col·locar Rato a presidir Caja Madrid vaig recordar el mite de Sísif, sempre es va repetint el mateix. Són uns quants que utilitzen la política com a trampolí per entrar a grans empreses o institucions on es poden lucrar de per vida. Rodrigo Rato cobra de l'FMI una pensió anual vitalicia de 54.536 euros per haver estat durant uns 3 anys director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI).
http://www.elpais.com/articulo/economia/Rato/cobrara/Fondo/pension/anual/vitalicia/54536/euros/elpepueco/20070801elpepueco_14/Tes?

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=429420&idseccio_PK=1009

http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/255683/08/07/Economia-Finanzas-Rodrigo-Rato-cobrara-del-FMI-una-pension-anual-vitalicia-de-54536-euros.html

1.- Cobra aquesta pensió i podria ben ser que també estigués en algun Consell d'Administració, la meva pregunta és: és que no hi ha cap aturat capaç de presidir Caja Madrid?
2.- Per altra part, renunciarà a la pensió de l'FMI mentre treballi aquí?
3.- Si un dia es jubilés de veritat, quantes pensions cobraria?

Sr Rato, encara és jove, disfruti de la vida i jubili's de veritat, que només amb el que cobra de l'FMI, hi ha molts jubilats que no ho cobren ni en somnis.

dimarts, 10 de novembre del 2009

L'ALAKRANA

Amb el segrest del tonyinaire Alakrana hem arribat a una situació insostenible. S'ha de fer el que calgui per recuperar la tripulació amb vida.
Els dos pirates capturats no havien de venir a Espanya, i ja es veu. Ara, un cop la tripulació pugui tornar a casa, i remarco, ha de tornar a casa amb vida, potser caldrà veure on es pot pescar i on no.
Si al Cantàbric o a l'Atlàntic hi anessin a pescar vaixells de Somàlia, no els foragitarien?
Per què les costes de Somàlia són considerades aigües internacionals?

Si sumem el que s'ha pagat en segrestos a pesquers en el que portem d'any, aviat veurem que pescar segons a quines aigües, no ens surt massa a compte, i no només a nivell econòmic, sinó també a nivell de patiment.

Els africans ja comencen a estar farts de veure com des de fa segles els ho prenem tot. L'expoli es remunta al 1500 i no massa, ja que des del descobriment d'Amèrica, i durant segles, s'anà a l'Àfrica a buscar esclaus per portar-los a treballar en les plantacions que els Europeus tenien a les amèriques, tema que alguns burgesos catalans coneixen prou bé. I des de finals del XVIII l'explotació per part dels occidentals ja es va estendre també al seu territori.

dilluns, 2 de novembre del 2009

LA DEFICIENT SENYALITZACIÓ DELS CAMINS A CATALUNYA


LA DEFICIENT SENYALITZACIÓ DELS CAMINS A CATALUNYA. Sovint, si vols arribar a un punt de destí seguint les indicacions de la senyalització de les carreteres o dels camins rurals, arriba un moment que ja no podries seguir, i t'has d'arriscar o bé preguntar. Això ens va passar l'altre dia que anàvem a la Font Rupitosa.

Després de deixar el cotxe a l'aparcament proper a Viladrau, anàrem camí enllà durant uns 25 minuts, fins la Font de Llops, lloc que sovintegem. A partir d'aquí vàrem trobar molt aviat la primera bifurcació, amb un pal indicador de la font en el camí de la dreta. Però al cap d'uns minuts la nova bifurcació estava sense senyalitzar. Dos camins a triar a l'atzar, el que baixava que era el de la dreta, o el de l'esquerre. El camí correcte era el de l'esquerre, el que pujava muntanya amunt, i la font queda a uns 50 minuts de l'aparcament, depenent del pas.

L'aigua d'aquestes dues fonts, des del meu humil punt de vista, boníssima. Bolets en el recorregut, un.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

LA LENTITUD DE LA JUSTÍCIA MATA

LA LENTITUD DE LA JUSTÍCIA MATA. Si els encartats en el cas Pretòria són culpables i acaben empresonats, després de tants anys dels fets que se'ls imputen, no seria d'estranyar que alguns no puguin sobreposar-se a la sotragada de veure's emmanillats i acabant a la presó.

Personalment em va colpir la imatge de tot un Macià Alavedra assegut i emmanillat. Veia un home gran que amb un aplom considerable estava només allà, sol i esperant, sobretot sol i sobretot esperant. Esperant resignadament el nou rumb de la seva vida.

Veient aquestes imatges i sense saber res del cas, podia pensar que havia estat còmplice de les matances d'un Pinochet o de qualsevol altre dictador com ara el nostre, el que va morir en el llit i sense que ningú de la seva corda pagués amb la presó per cap dels crims, fraus, extorsions o d'altres barbaritats comeses. I, si es donés un cas semblant, molts farien el mateix que van fer.

Després de l'actuació de la justícia en aquest cas i comparat amb d'altres que es van donant darrerament, me n'adono que hi ha una part de la paraula justícia que no acabo d'entendre. Potser només és que comparo l'actuació de la justícia en països diferents sense acabar-ne de ser conscient.

És un signe de salut democràtica que es destapin els casos de corrupció, però un bon ritme cardíac seria molt millor per a la nostra salut democràtica.

Si retrocedíssim les nostres vides 15 o 20 anys enrera, rescataríem persones dels cementiris, desfaríem passos caminats, fugiríem de persones i de llocs on hauria valgut la pena no aturarar-nos-hi mai...

A nivell de comunicacions: telefonia mòbil, TV, informàtica, internet, què té a veure 15 o 20 anys enrera i ara? O els blogs, facebook ...

dijous, 22 d’octubre del 2009

La manifestació antiavortament de Madrid

La setmana passada es van manifestar a Madrid un gran nombre de persones afins al PP i/o al sector més carca de l'església. Aparentment la manifestació havia de ser una protesta per la nova llei d'avortament que permet que les noies majors de 16 anys puguin avortar sense permís dels tutors legals. Però per allà es veien pancartes contra l'avortament en general (quan manava el PP no crec que es manifestessin).
Costa força muntar una manifestació multitudinària, per tant, no és d'estranyar que aprofitin i treguin diversitat de pancartes. Evidentment estava muntada en contra de no ser ells els que són al poder, de fet, encara no han acceptat la derrota electoral de les darreres Generals. I si algú mirés amb lupa les declaracions que van fer en el seu moment potser es veuria com més d'un hauria d'anar a la garjola, per ser capaç de dir que han guanyat les eleccions perquè la bomba de l'estació de Madrid era d'ETA. A més, em consta que des del govern anaven telefonant a tots els diaris i mitjans de comunicació dient que l'atemptat era d'ETA, mentre que als mitjans d'informació estrangers no es deia el mateix.
Francament, que s'ho facin mirar tots plegats, però es pot interpretar com: si ETA tira bombes nosaltres en sortim beneficiats.

No sé si de pas també van treure les pancartes que tenien a les golfes en contra del cava, dels productes catalans i de pas ja en contra de Catalunya i del País Basc.

La lectura dels diversos mitjans de comunicació sobre el nombre de participants no era coincident, i la de la majoria de mitjans no coincidia gens amb les dades que donava l'organització. En aquest sentit, aquest dilluns, Pablo Motos a El hormiguero de la Cuatro, en feia una escenificació interessant, i des del meu punt de vista, genial.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

TROBADA D'ALUMNES DEL 61 A LA VALL D'ORA


Ahir vaig assistir a una trobada d'alumnes de l'institut, a la Vall d'Ora. El paisatge de la foto que adjunto és el que podíem contemplar des d'un dels escenaris de la trobada, el de l'hostal on es va dinar.

Alguns s'havien anat veient perquè havien mantingut el contacte o pels encontres inevitables produïts per la proximitat geogràfica per on transcorren les seves vides.

D'altres, feia molts anys que no ens vèiem. Vaig ser incapaç d'ubicar algunes persones i alguns noms, i el mateix els va passar a d'altres cap a mi.

Només d'entrar al pati de la casa on havíem quedat, em vaig presentar, conscient com sóc que he canviat força, en plan bifidus activo, por dentro y por fuera.

Vaig trobar de sobte unes 25 persones que estaven acabant d'esmorzar al voltant d'una taula. I malgrat veure-les molt nítidament, va ser com quan el sol t'ha enlluernat i per uns moments tot resta fosc, i després de clucar els ulls novament pots tornar-hi a veure. Aquest devia ser el procés que va patir la meva memòria, ja que lentament els noms i les cares de fa 30 anys i les d'ara s'anaren superposant, excepte de les 4 o 5 que no vaig aconseguir trobar correspondència. Tampoc és estrany després de tants anys, i més quan parlem d'un grup d'unes 160 persones, que és el que va començar 1r de BUP a l'institut on vaig estudiar.

La Carme va resumir el meu perfil per als que no m'ubicaven: una noia que portava uns llargs cabells rossos i que era molt alegre. I jo vaig pensar: és evident que ara ni rossa ni cabell llarg, però semblo trista potser?

Sembla que ens movem una mica a nivell generacional, ja que fins que fa uns mesos que em vaig posar al Facebook no me n'havia preocupat massa de la meva biografia arqueològica, per dir-ho d'alguna manera. I al posar-me al face va ser com fer una immersió en el passat, i de fet, vaig tenir notícia d'aquesta trobada, per una col·lega amb qui ens hem retrobat virtualment a partir del Facebook.

Potser fa un any no hi hauria anat, però ara, em venia més de cara, tot i que a l'últim moment m'ho vaig repensar. En definitiva, però, me n'alegro d'haver-hi anat.

Vaig poder constatar que com a generació del 61, les bones maneres les mantenim encara tots força malgrat el barullo i la mala educació que s'imposen en els nostres dia a dia.

Mentre feia fotografies dels comensals, topava amb una parella que seia en una taula de la mateixa sala on dinàvem nosaltres, i evidentment em vaig disculpar. Vàrem intercanviar unes paraules i em van expressar la seva satisfacció de poder veure el nostre evident retrobament, com a mínim després de sentir les paraules de l'Enric.
Quan aquesta parella marxava, la senyora em va dir que a veure si podíem fer retrobaments més sovint. Per tant, l'ona expansiva del nostre xoc de talantes no va semblar ser massa nociva.

La frase del dia podia ser: i tu qui ets? També es podien sentir preguntes com: i a què et dediques? On vius?
Al final del dinar es comentava que en alguna altra ocasió s'hauria de mirar de contactar amb més gent, ja que sembla que hi va haver dificultats per localitzar algunes persones.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

ZAPATERO I OBAMA TROBADA DE TALANTES

L'altre dia en un programa de ràdio algú deia en broma que la trobada ZAPATERO I OBAMA seria un xoc de talantes. Potser xoca en el panorama nacional i internacional que la política o qualsevol activitat on es precisa fermesa, que sigui a base de bones maneres.

Potser ja tocava un canvi en les maneres, cap un tarannà no autoritari però ferm.

Quan el ZP o també conegut aleshores com sosoman, començava a despuntar com un dels caps del PSOE i l'opinió pública no hi confiava massa, jo tenia clar que pujaria, bàsicament perquè també sóc d'aquesta generació, i, evidentment tenia molt clar que la nostra generació podia aportar com a mínim altres maneres i idees més solidàries. El mateix em va passar amb Obama.

Espero que la trobada sigui útil més enllà del gest.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

LA ESPE MOU FITXA, FA ESCAC I MAT I DESBANCA EL REI

La Espe novament n'ha sortit il·lesa. No li va passar res de greu en la caiguda de l'helicòpter ocorreguda per portar massa pesos pesants del PP. Tampoc el novembre de l'any passat quan era a l'Índia i va ser testimoni d'una cadena d'atemptats. De fet, va marxar cap a Madrid abans no fos ella mateixa diana d'un nou atemptat. L'Ignasi Guardans es va quedar, així com també la cap de premsa de la Espe. I ara novament, amb la celeritat que la caracteritza, se n'ha sortit del cas Gürtel, obligant a dimitir a cinc dels imputats. Dos alcaldes i tres diputats, que es passaran al grup mixt.

A la Espe se li ha girat feina si vol fer la bugada de casa seva.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

VORACITAT ECONÒMICA A CATALUNYA

CORRUPCIÓ per part d'Alts càrrecs d'hisenda

EL PALAU CREMA:
Si el Liceu ha cremat en diverses ocasions, tal i com va predir la llegenda, el Palau de la Música no podia ser menys, i de la mà de Millet vingué l'incendi que ha col·locat part de la classe política del país en la pira. Les primeres guspires van cremar el Pi caigut, i després l'incendi es va anar propagant cap a Fundacions més o menys lligades a polítics i a grups polítics.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

INUNDACIONS, TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS METEOROLÒGICS I ECONÒMICS

El titular INUNDACIONS, TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS METEOROLÒGICS I ECONÒMICS descriu globalment la situació dels darrers dies, tant a nivell mundial, com també del nostre país.

Malauradament hi ha milers de víctimes pels efectes devastadors de les catàstrofes naturals, i no vull frivolitzar gens amb aquest tema. I en aquesta entrada no en parlaré.

A part dels devastadors fenòmens meteorològics produïts, els efectes dels terratrèmols i tsunamis han estat també econòmics.

La UE vol que es limitin les primes milionàries dels alts directius bancaris. Els 27 caps d'estat i de govern de la Unió Europea, el passat 17 de setembre es van reunir a Brussel·les en cimera extraordinària per pactar una posició comuna de cara a la cimera del G-20 a Pittsburgh, als Estats Units el 24 de setembre.
Els principals punts dels dia van ser: la situació econòmica actual, la imposició de límits a les primes dels directius bancaris i la millora de la supervisió dels mercats financers.
Es va acordar que els banquers que no realitzin una gestió econòmica beneficiosa per a l’entitat hauran de retornar part de les primes que cobrin.

DESPRÉS DEL G-20
A mode de conclusió podíem llegir: Las multimillonarias primas y remuneraciones que reciben los directivos del sector bancario han llevado a países como Francia, Alemania y Gran Bretaña a pedir al G-20 que establezca reglas más estrictas para una mayor transparencia en el reparto de bonos. Francia aboga además por limitar estas pagas excesivas, a lo que se oponen Estados Unidos y China.

BBVA
Tsunami social quan s'ha sabut què cobrava el conseller delegat del BBVA i què cobrarà per prejubilar-se, 52,49 millons. Afegeixo alguns links amb més dades econòmiques. Amb internet aviat es pot veure quins sous corren. Ara, et pots trobar que d'un mitjà d'informació a un altre hi hagi 1 milió d'euros de diferència.

http://www.elpais.com/articulo/economia/presidente/BBVA/gano/millones/sueldo/pension/elpepieco/20090211elpepieco_7/Tes
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=630110&idseccio_PK=1009

http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Goirigolzarri-abandona-BBVA-continuar-Gonzalez-presidente/20090930cdscdiemp_32/cdsemp/

dijous, 17 de setembre del 2009

RESIDUS NUCLEARS AL MAR

RESIDUS NUCLEARS A LA PLANXA O FREGITS

La Repubblica publicava, fa un parell de dies, que la màfia calabresa es lucrava fent desaparèixer residus radioactius per terra, mar i vés a saber si també resultarà que per aire. Camions enterrats i vaixells enfonsats i dinamitats a Calàbria, però també a l'Àfrica hi arribaren vaixells.

dimarts, 15 de setembre del 2009

ARENYS VERSUS ARENYS

Arenys de Munt ha guanyat per golejada.

Per una part, pels resultats, tot i que semblava evident que el fet de ser pioners en la proposta d'una consulta popular independentista seria un èxit. També pel suport massiu que es va poder veure des dels mitjans de comunicació, que segurament era proporcional als pals a les rodes que els posaven des de molts fronts. Però sobretot pel caire estatal que va prendre la proposta.

Va ser com si de sobte hagués aparegut aquell poblet que era més enllà d'Arenys de Mar, de l'Arenys pel que tots passem o passàvem quan anàvem a la costa del Maresme o a Girona per la Costa. Aquell Arenys de Mar que l'Espriu va immortalitzar amb Sinera.
Ara, l'Arenys de Munt ha marcat alguns gols i està com a mínim al mateix nivell de Google que el poblet de costa, la literatura espriuana i l'Hispània.

Arenys de Munt es va tornar a situar als mapes. Ara ja no hi és només com a pas quasi obligat entre el Maresme i el Vallès Oriental, ara, més que dues comarques, el que ha acabat comunicant són dos països.

dissabte, 12 de setembre del 2009

DRETS CONCULCATS

Si al final del dia d'ahir hagués posat un titular sobre l'11 de setembre, seria el de DRETS, i potser més concretament drets conculcats

Parlar pel mòbil en una comissaria del C/ Sant Antoni Maria Claret de Barcelona pot resultar perillós
El divendres 11 de setembre, mentre esmorzava vaig escoltar per la ràdio la notícia apareguda al Punt, d’una dona sud-americana que havia anat a una comissaria de policia de Barcelona a tramitar el DNI del seu fill i que va acabar denunciada i detinguda per un agent només pel fet de parlar pel mòbil. Sembla però que més aviat era per parlar en català.

El Defensor del Menor i la Belén Esteban
El Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid demana a la Fiscalia de Menors una actuació d’ofici en defensa de la protecció de la filla de Belén Esteban ja que la seva mare vulnera “de manera permanent” el seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge, pel fet de ventilar la seva vida privada en diversos platós de televisió.
Tb ha estat una situació molt surrealista que precisament la B.E. se n'assabenti per un programa de televisió degut a filtracions en l'administració. Esto pinta a Chivo Expiatorio, ja que fa la tira d'anys que les televisons mostren vida i miracles de famosos i fills seus.

Boicot a l'actuació de Noa en l'acte institucional de l'11 de setembre

El col·lectiu Aturem la guerra i alguns membres d'Iniciativa van fer públic el seu rebuig a l'actuació de Noa en l'acte institucional de la diada. Els motius del boicot exposats al debat.cat són: "Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai”

Noa va cantar "El cant dels ocells" acompanyada per músics palestins. Com a mínim amb aquesta actuació conjunta mostra una certa voluntat de conciliació. L'actuació també va ser corejada pels del boicot i per aplaudiments dels que volien ofegar el boicot.

Per altra part és molt difícil posar-se en la pell dels altres, i ja m'agradaria veure què dirien o farien els del boicot en les circumstàncies vitals de la Noa.

També hi ha el tema del referèndum d'Arenys de Munt i la manifestació feixista. Però això ho deixo per un altre dia.