LA RESPONSABILITAT DE FECSA-ENDESA EN EL MANTENIMENT DE LES LÍNIES

La privatització d’algunes empreses estatals com ara les elèctriques, lluny de beneficiar-nos, sovint ens ha perjudicat. I ara s’ha vist clarament amb les nevades de Catalunya. Més de 100.000 usuaris de la província de Girona han estat uns dies sense llum, amb tot el que això comporta, i ENDESA per evitar d’haver-los d’indemnitzar, volia declarar la nevada com a catàstrofe natural. Això s’entendria si també haguessin volat cases pels efectes d’un huracà per exemple, però que 25 o 30 centímetres de neu tombin una xarxa elèctrica és bàsicament perquè la xarxa està obsoleta. I de fet he estat fent fotos a la C-65, entre Llagostera i Santa Cristina d'Aro, una de les zones on va caure la xarxa i aviat es veu que les torres caigudes estaven rovellades, i que s’havien partit just per allà on hi havia rovell.

CATALUNYA COL·LAPSADA PER LA NEU

Sortosament Catalunya és petita perquè quan neva, i avui ho ha fet a consciència, es col·lapsa. Sort n'hem tingut dels mitjans de comunicació. TV3 i la majoria de ràdios han canviat les programacions previstes i s'han dedicat a fer la funció de servei públic, cosa que és molt d'agrair. Han fet especials on la gent podia telefonar per informar de les incidències. Quan veus que no pots anar enlloc, les informacions rebudes a través de la ràdio o del mitjà de comunicació a què tinguis accés ajuden moltíssim. Com era d'esperar RENFE no contestava, les companyies elèctriques tampoc, i el més semblant al govern, tampoc. Per tant, el ciutadà se sentia força sol i desinformat.
Hem tingut problemes amb catenàries, i això s'ha traduït en milers de viatgers atrapats en trens durant hores. La majoria d'aquests passatgers han acabat dormint en poliesportius. Les carreteres s'han col·lapsat, ja que hi coincidien els que portaven cadenes, els que no i els camions, per tant, caos total durant hores, i dins dels vehicles s'hi ha quedat a dormir moltíssima gent. La unanimitat en la majoria de comunicants atrapats en algun punt del seu trajecte, ja fossin usuaris de trens o de vehicles, ha estat la falta d'informació. De les poques màquines llevaneus que es veien, algunes també estaven atrapades dins del caos general.
I finalment, com que Catalunya té fama de solidària no només han rebut els viatgers, sinó que algunes parts importants del país també han patit problemes en el subministrament elèctric, d'aigua i/o telefònic, i de retruc de calefacció.

Amb la que ha caigut avui, bona part del que ha passat era més que previsible, ara, el que no està tan clar és la falta d'informació per part del senyor Boada per exemple. Jo anava tenint contacte amb una persona aturada en un tren des de les 3 de la tarda, i cap les 19 30, quan en Joan Boada ha comparegut davant els mitjans de comunicació i ha dit que quasi no quedaven trens aturats amb gent, mencionant algunes escasses incidències, i aquest tren (490 viatgers) l'ha comptabilitzat dins dels non problem, m'he posat com una moto. Després de veure aquesta roda de premsa diverses persones més informades ens hem posat en contacte amb els mitjans de comunicació, i en la propera compareixença de Boada, aquell i algun altre tren, ja han aparegut en el llistat d'incidències.
Quan la gent espera una compareixença des de Protecció Civil només vol saber la veritat. I darrerament es va veient que Iniciativa o està molt mal informada o no diu tota la veritat. Tots entenem les complicacions dels fenòmens meteorològics, i precisament per això volem confiar en la informació que es dóna des del govern, però la veritat és que ens ho estan posant molt difícil.

INSTITUTO DE CRÉDITO OFICIAL – ICO

Les financeres durant anys van privatitzar els beneficis, i ara socialitzen les pèrdues. El govern, mesos després de deixar diners a les financeres esperant que els repartissin entre els clients i veure que se'ls han repartit entre ells per continuar cobrant els bonus i els boníssims sous d'alts càrrecs i dels membres dels Consells d'Administració, o per tapar els esvorancs resultants de la seva mala gestió, ha decidit moure fitxa i donarà crèdits directament a les PYMES a través de l'Instituto de Crédito Oficial.

Les financeres convencionals haurien de començar a témer la Banca Ètica. Triodos Bank, per exemple, cada cop està guanyant més terreny, i pràcticament opera com qualsevol altra entitat financera. També Fiare, que és del País Basc, es va situant. Triodos no cobra quasi comissions, no es pot dir el mateix de les entitats convencionals.

Les financeres convencionals saben que si tothom retirés els diners, possiblement haurien d'anar a buscar-los a la Xina, perquè aquí segur que no hi són.

INVISIBLES D’A-3, SÍ

Ahir mentre feia zapping vaig topar-me amb el programa Invisibles d'A-3 i ja m'hi vaig quedar. Em va atrapar i lamento que algunes ONG's abans que s'emetés ja se l'haguessin carregat. Particularment defenso aquest programa.
En més d'una ocasió he pensat que alguns polítics i d'altres VIP's haurien de viure alguns dies al carrer, o com a mínim, passar fam uns dies. No per res, però si no has passat mai fam o d'altres privacions, difícilment podràs posar-te en el lloc dels més desafavorits.
El programa de Zeppelin està basat en un format de la BBC. Durant 10 dies alguns famosos han de viure al carrer com a indigents. Els participants d'aquesta edició d'A-3 són el Miguel Temprano, la Blanca Fernández Ochoa, la Sofía Mazagatos, el Yeyo Llagostera, i l' Álvaro de Marichalar.
Aquest programa no sé fins a quin punt està manipulat o no. Dit d'una altra manera, no sé si la pizza que la Sofía Mazagatos recollia del carrer era o no del carrer, o fins a quin punt dormen sense la protecció de la cadena de TV. Però tot això va pel seu currículum vital, o sigui, per a la seva consciència. El que sí que sé és que potser aconseguiran donar veu als indigents i d’aquesta manera moure consciències i /o recursos. O moure'ls ells personalment quan tornin a la seva vida quotidiana.

És evident que amb el que s’ha gastat la cadena entre comprar el format i produir el programa s'hauria pogut construir un alberg per a indigents i fer-lo funcionar durant un any.
Però en un país com el nostre, un país que tendeix excessivament a la mitificació, es farà més cas de crònica d’un indigent explicada pel Miguel Temprano, l’Álvaro de Marichalar o qualsevol dels altres, que no pas si és el propi indigent, sense mediació, qui expliqui la seva autobiografia.

No sé si m’he sabut explicar, però fa quasi 50 anys que circulo pel món i puc assegurar que la crònica dels fets que expliquin aquests famosos serà més escoltada i païda per la societat, que la que puguin explicar les persones implicades, els indigents que són al carrer. Perquè si algú els hagués escoltat, ja no serien al carrer. I aquesta és la realitat. Repeteixo, si aquesta gent tingués veu ja no seria al carrer.