NACIONALITZAR ENTITATS FINANCERES I FLEXIBITZAR AUTÒNOMS

Des d’Europa no s'hauria de pretendre que Espanya vagi estalviant més i més, el que cal és injectar diner a l’empresari i a la població. O sigui fer que l’economia circuli i que es generi treball, i a partir del treball, novament que la roda vagi circulant, si és que la societat vol anar donant corda a aquest  model econòmic ja conegut.

MUNTAR I MANTENIR EMPRESES:

També caldria donar més facilitats a l'hora de muntar empreses: des de la celeritat en els tràmits fins la flexibilitat en la quota dels autònoms. Una persona que acaba de començar  o que té l'empresa que li fa aigües i no sap ni quantes hores podrà treballar, no és normal que hagi de pagar per tot el mes, quan potser només podrà treballar unes hores setmanals. Recordo uns casos de traductors i correctors d'anglès i d'alemany que feia molts mesos que el sou no els arribava per a pagar-se la seguretat social, i l'havien de pagar per a poder anar treballant les poquíssimes hores mensuals de feina. Els autònoms com a mínim s'haurien de poder equiparar amb el que passa en l'empresa privada: si es necessita una persona treballadora per a una hora setmanal, poden contractar-la, i l'autònom per què no pot fer-ho   amb sí mateix? També tots els autònoms haurien de poder pagar per les hores reals de treball, que, al cap i a la fi, els anys de cotització de seguretat social només repercuteixen en el treballador. Sinó, la gent que no sap si podrà  pagar-se els autònoms, acaba treballant en negre o no treballa. Insisteixo, si no volen que la gent treballi en negre, que facilitin uns autònoms a la carta. I per cert, ja fa uns quants anys va sortir a la premsa que a la Tresoreria de la Seguretat Social de Girona hi treballava gent a qui no els pagaven la Seguretat Social i no es va publicar un 28 de desembre.

INJECTAR DINERS A ENTITATS FINANCERES?

El que és evident és que tot el diner que el govern va injectant a entitats financeres no retornarà al poble, o com a mínim si en retorna alguna cosa serà poquíssim. Insisteixo en el que ja fa anys que dic, si s’ha arribat aquí és perquè ningú els va aturar les festes, enteses aquestes com sous indecents, bonus boníssims, repartiment de beneficis existents o inexistents enlloc de reinvertir-los, negligència a l'hora d'especular amb el diner aliè i poquíssima transparència. Si es van privatitzar els benficis, per què cal socialitzar les pèrdues? 

Arribats aquí, que parin d’injectar diner públic a les entitats amb risc de ser desnonades, amb l’excusa que si cauen s’enfonsa tot, que no és cert, és més, ja es va veient que al nostre país no hi ha absolutament res que l'enfonsi. Aquestes entitats són com un pou sense fons, per tant, la manera de salvar el sistema és deixar-les caure, que es venguin el seu patrimoni i el de les persones que s'han anat lucrant de forma indecent al llarg dels anys mentre sabent-ho o no, enfonsaven les entitats que ara pretenen que salvem entre tots. 

Cal que el govern de torn nacionalitzi una entitat com a mínim, on s'hi pugui injectar el diner públic que el govern demana i que sigui aquesta la que s’ocupi de repartir joc entre la societat. No es pot anar demanant diners per a entitats que després els abdueixen.

La situació comença a ser crítica i si el govern no ho veu es trobarà amb revoltes. I les revoltes socials no s’aturen ni amb lleis, ni amb policies ni amb l’exèrcit. Si la insensibilitat del govern fa que la maquinària de la revolta es posi en marxa, serà molt difícil d’aturar.

ENLLAÇOS

A part, alguns banquers tenen capital en paradisos fiscals, com seria el cas de Botín. Sembla que va pagar uns 200 milions d’€ en impostos quan el fisc espanyol va descobrir un familiar i elevadíssim compte a Suïssa. Deixo l’enllaç d’un article al The New York Times del 20 de setembre del 2011 on parla del cas Botín.

A Banker’s Secret Wealth (Riquesa secreta d'un banquer) 

John Ralston Saul: “No hay razón para salvar a los bancos” 

Ayudas de vértigo a la banca. Editorial de José Antich 

Las ayudas directas a la banca suponen ya el 21% del PIB de España 

Hay que salvar a la pequeña y mediana empresa, article de Juan Torres publicat a Attac 

DACIÓ EN PAGAMENT

Els que ja passem dels 50 hem anat veient grans canvis en el nostre país. En pocs anys hem vist com l’escuma del capitalisme creixia de l’1 al 9. Ara però s’ha vist que només era escuma i el nivell del líquid ja ha baixat al 2. Escuma provocada o com a mínim sostinguda per les entitats financeres i pels governs de torn.

No insistiré en com hem arribat fins aquí perquè ja he escrit anteriorment al respecte, però només recordar que particulars, immobiliàries i entitats financeres van fer pujar el preu dels habitatges coincidint amb el canvi de la pesseta a l’euro, especialment per anar fent circular el diner negre. I els governs de torn, lluny d’aturar la follia col·lectiva per a protegir al ciutadà, també van pujar al carro permetent l’augment desproporcionat dels preus de les edificacions i terrenys.

Per altra part, personalment no entenia, ni entenc, el per què dels astronòmics sous i incentius de directius i membres dels consells d’administració de moltes entitats financeres, ni d’on sortien tants beneficis, a repartir també entre accionistes, i si les dades eren reals o tunejades. Si eren reals, per què se’ls havien de polir, és a dir, repartir-se’ls entre ells enlloc de reinvertir-los en projectes que beneficiessin la pròpia ciutadania, especialment la més desprotegida?

Ara, per fi s’ha arribat al cap del carrer, és a dir, a l’inevitable enfonsament de moltes entitats. Però la dinàmica del repartiment de beneficis encara ha continuat en entitats rescatades. És d’esperar que des d’Europa ens posin una mica d’ordre en allò que des d’aquí sembla que no s’hi vol posar. Espanya s’està enfonsant, especialment gràcies als préstecs que el govern ha de demanar per a salvar les entitats que hauria de deixar caure. Entitats insolidàries que privatitzaren els beneficis i que ara socialitzen les pèrdues. Entitats tan insolvents com la seva clientela a qui deixen al carrer. Entitats a qui es salva però que no concedeixen crèdits a empresaris i particulars que farien rutllar el país. Entitats que han enredat la clientela.

I per si això no fos tot, el govern no vol protegir al client legislant perquè quan s’entregui la vivenda també s’acabi el deute, és a dir, la dació en pagament. Els desnonats acaben esclaus de per vida, com a mínim, de l’entitat financera. I és aquí on radica el més pervers de tot, i és que si molta gent hagués sabut que si un dia no podia pagar, a més de perdre l’habitatge també li quedaria un deute perpetu, bona part de les hipoteques no s’haurien fet. Les entitats haurien de respondre amb el patrimoni de la pròpia entitat, el dels directius i el dels membres dels diversos consells d’administració que van anar repartint-se els suposats beneficis.

La gent pot treure els diners de les entitats que desnonin i especialment de les que desnonin i a més no acceptin la dació en pagament. També la gent podria exigir al govern que es jutgi a la manera de Finlàndia, és a dir que els bancs i banquers responguin davant la justícia. I ara l’FMI diu que potser s’han passat amb les mesures proposades per a Espanya.

El sentit comú de la majoria de mortals ja ens deia que era una barbaritat el que volien fer per sanejar la nostra crisi. Sincerament, si tot això és el que saben fer, que se’n vagin amb les seves costosíssimes llicenciatures a universitats pijes, els seus caríssims màsters i el seu súper costosíssim temps a fer invents en algun territori inhòspit i tots juntets.

Per què no es nacionalitza una entitat que pugui donar crèdit a la població en general? Una entitat on els directius cobrin el que cobra un catedràtic d'universitat pública i on el consell d'administració no vagi a repartir-se beneficis i on s'hi posi gent provadament solvent, que surti del poble i gent molt diversa. No calen sous ni beneficis astronòmics, ja s'ha vist que no és millor qui moltíssim més cobra.

A hores d'ara el govern sap perfectament que tots els diners que demana per a les entitats només taparan forats de les pròpies entitats.

Deixo alguns enllaços a articles i vídeos:

2013 o la conquesta ciutadana del dret a l'habitatge - Ada Colau Portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca(PAH)

La codicia de la banca propició la concesiónde hipotecas a insolventes

STOP Desahucios, preferentes, swaps. Los abusos de la banca en España (Arcadi Oliveres, Juan Torres…)

Surgere: inici de la crisi, Islandia, Arcadi Oliveres, Vicenç Navarro…

Mis Ahorros, Su Botín (El Documental) #Crisis#Recortes #15M #Bancos #Banks