dissabte, 31 d’octubre del 2009

LA LENTITUD DE LA JUSTÍCIA MATA

LA LENTITUD DE LA JUSTÍCIA MATA. Si els encartats en el cas Pretòria són culpables i acaben empresonats, després de tants anys dels fets que se'ls imputen, no seria d'estranyar que alguns no puguin sobreposar-se a la sotragada de veure's emmanillats i acabant a la presó.

Personalment em va colpir la imatge de tot un Macià Alavedra assegut i emmanillat. Veia un home gran que amb un aplom considerable estava només allà, sol i esperant, sobretot sol i sobretot esperant. Esperant resignadament el nou rumb de la seva vida.

Veient aquestes imatges i sense saber res del cas, podia pensar que havia estat còmplice de les matances d'un Pinochet o de qualsevol altre dictador com ara el nostre, el que va morir en el llit i sense que ningú de la seva corda pagués amb la presó per cap dels crims, fraus, extorsions o d'altres barbaritats comeses. I, si es donés un cas semblant, molts farien el mateix que van fer.

Després de l'actuació de la justícia en aquest cas i comparat amb d'altres que es van donant darrerament, me n'adono que hi ha una part de la paraula justícia que no acabo d'entendre. Potser només és que comparo l'actuació de la justícia en països diferents sense acabar-ne de ser conscient.

És un signe de salut democràtica que es destapin els casos de corrupció, però un bon ritme cardíac seria molt millor per a la nostra salut democràtica.

Si retrocedíssim les nostres vides 15 o 20 anys enrera, rescataríem persones dels cementiris, desfaríem passos caminats, fugiríem de persones i de llocs on hauria valgut la pena no aturarar-nos-hi mai...

A nivell de comunicacions: telefonia mòbil, TV, informàtica, internet, què té a veure 15 o 20 anys enrera i ara? O els blogs, facebook ...

dijous, 22 d’octubre del 2009

La manifestació antiavortament de Madrid

La setmana passada es van manifestar a Madrid un gran nombre de persones afins al PP i/o al sector més carca de l'església. Aparentment la manifestació havia de ser una protesta per la nova llei d'avortament que permet que les noies majors de 16 anys puguin avortar sense permís dels tutors legals. Però per allà es veien pancartes contra l'avortament en general (quan manava el PP no crec que es manifestessin).
Costa força muntar una manifestació multitudinària, per tant, no és d'estranyar que aprofitin i treguin diversitat de pancartes. Evidentment estava muntada en contra de no ser ells els que són al poder, de fet, encara no han acceptat la derrota electoral de les darreres Generals. I si algú mirés amb lupa les declaracions que van fer en el seu moment potser es veuria com més d'un hauria d'anar a la garjola, per ser capaç de dir que han guanyat les eleccions perquè la bomba de l'estació de Madrid era d'ETA. A més, em consta que des del govern anaven telefonant a tots els diaris i mitjans de comunicació dient que l'atemptat era d'ETA, mentre que als mitjans d'informació estrangers no es deia el mateix.
Francament, que s'ho facin mirar tots plegats, però es pot interpretar com: si ETA tira bombes nosaltres en sortim beneficiats.

No sé si de pas també van treure les pancartes que tenien a les golfes en contra del cava, dels productes catalans i de pas ja en contra de Catalunya i del País Basc.

La lectura dels diversos mitjans de comunicació sobre el nombre de participants no era coincident, i la de la majoria de mitjans no coincidia gens amb les dades que donava l'organització. En aquest sentit, aquest dilluns, Pablo Motos a El hormiguero de la Cuatro, en feia una escenificació interessant, i des del meu punt de vista, genial.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

TROBADA D'ALUMNES DEL 61 A LA VALL D'ORA


Ahir vaig assistir a una trobada d'alumnes de l'institut, a la Vall d'Ora. El paisatge de la foto que adjunto és el que podíem contemplar des d'un dels escenaris de la trobada, el de l'hostal on es va dinar.

Alguns s'havien anat veient perquè havien mantingut el contacte o pels encontres inevitables produïts per la proximitat geogràfica per on transcorren les seves vides.

D'altres, feia molts anys que no ens vèiem. Vaig ser incapaç d'ubicar algunes persones i alguns noms, i el mateix els va passar a d'altres cap a mi.

Només d'entrar al pati de la casa on havíem quedat, em vaig presentar, conscient com sóc que he canviat força, en plan bifidus activo, por dentro y por fuera.

Vaig trobar de sobte unes 25 persones que estaven acabant d'esmorzar al voltant d'una taula. I malgrat veure-les molt nítidament, va ser com quan el sol t'ha enlluernat i per uns moments tot resta fosc, i després de clucar els ulls novament pots tornar-hi a veure. Aquest devia ser el procés que va patir la meva memòria, ja que lentament els noms i les cares de fa 30 anys i les d'ara s'anaren superposant, excepte de les 4 o 5 que no vaig aconseguir trobar correspondència. Tampoc és estrany després de tants anys, i més quan parlem d'un grup d'unes 160 persones, que és el que va començar 1r de BUP a l'institut on vaig estudiar.

La Carme va resumir el meu perfil per als que no m'ubicaven: una noia que portava uns llargs cabells rossos i que era molt alegre. I jo vaig pensar: és evident que ara ni rossa ni cabell llarg, però semblo trista potser?

Sembla que ens movem una mica a nivell generacional, ja que fins que fa uns mesos que em vaig posar al Facebook no me n'havia preocupat massa de la meva biografia arqueològica, per dir-ho d'alguna manera. I al posar-me al face va ser com fer una immersió en el passat, i de fet, vaig tenir notícia d'aquesta trobada, per una col·lega amb qui ens hem retrobat virtualment a partir del Facebook.

Potser fa un any no hi hauria anat, però ara, em venia més de cara, tot i que a l'últim moment m'ho vaig repensar. En definitiva, però, me n'alegro d'haver-hi anat.

Vaig poder constatar que com a generació del 61, les bones maneres les mantenim encara tots força malgrat el barullo i la mala educació que s'imposen en els nostres dia a dia.

Mentre feia fotografies dels comensals, topava amb una parella que seia en una taula de la mateixa sala on dinàvem nosaltres, i evidentment em vaig disculpar. Vàrem intercanviar unes paraules i em van expressar la seva satisfacció de poder veure el nostre evident retrobament, com a mínim després de sentir les paraules de l'Enric.
Quan aquesta parella marxava, la senyora em va dir que a veure si podíem fer retrobaments més sovint. Per tant, l'ona expansiva del nostre xoc de talantes no va semblar ser massa nociva.

La frase del dia podia ser: i tu qui ets? També es podien sentir preguntes com: i a què et dediques? On vius?
Al final del dinar es comentava que en alguna altra ocasió s'hauria de mirar de contactar amb més gent, ja que sembla que hi va haver dificultats per localitzar algunes persones.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

ZAPATERO I OBAMA TROBADA DE TALANTES

L'altre dia en un programa de ràdio algú deia en broma que la trobada ZAPATERO I OBAMA seria un xoc de talantes. Potser xoca en el panorama nacional i internacional que la política o qualsevol activitat on es precisa fermesa, que sigui a base de bones maneres.

Potser ja tocava un canvi en les maneres, cap un tarannà no autoritari però ferm.

Quan el ZP o també conegut aleshores com sosoman, començava a despuntar com un dels caps del PSOE i l'opinió pública no hi confiava massa, jo tenia clar que pujaria, bàsicament perquè també sóc d'aquesta generació, i, evidentment tenia molt clar que la nostra generació podia aportar com a mínim altres maneres i idees més solidàries. El mateix em va passar amb Obama.

Espero que la trobada sigui útil més enllà del gest.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

LA ESPE MOU FITXA, FA ESCAC I MAT I DESBANCA EL REI

La Espe novament n'ha sortit il·lesa. No li va passar res de greu en la caiguda de l'helicòpter ocorreguda per portar massa pesos pesants del PP. Tampoc el novembre de l'any passat quan era a l'Índia i va ser testimoni d'una cadena d'atemptats. De fet, va marxar cap a Madrid abans no fos ella mateixa diana d'un nou atemptat. L'Ignasi Guardans es va quedar, així com també la cap de premsa de la Espe. I ara novament, amb la celeritat que la caracteritza, se n'ha sortit del cas Gürtel, obligant a dimitir a cinc dels imputats. Dos alcaldes i tres diputats, que es passaran al grup mixt.

A la Espe se li ha girat feina si vol fer la bugada de casa seva.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

VORACITAT ECONÒMICA A CATALUNYA

CORRUPCIÓ per part d'Alts càrrecs d'hisenda

EL PALAU CREMA:
Si el Liceu ha cremat en diverses ocasions, tal i com va predir la llegenda, el Palau de la Música no podia ser menys, i de la mà de Millet vingué l'incendi que ha col·locat part de la classe política del país en la pira. Les primeres guspires van cremar el Pi caigut, i després l'incendi es va anar propagant cap a Fundacions més o menys lligades a polítics i a grups polítics.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

INUNDACIONS, TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS METEOROLÒGICS I ECONÒMICS

El titular INUNDACIONS, TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS METEOROLÒGICS I ECONÒMICS descriu globalment la situació dels darrers dies, tant a nivell mundial, com també del nostre país.

Malauradament hi ha milers de víctimes pels efectes devastadors de les catàstrofes naturals, i no vull frivolitzar gens amb aquest tema. I en aquesta entrada no en parlaré.

A part dels devastadors fenòmens meteorològics produïts, els efectes dels terratrèmols i tsunamis han estat també econòmics.

La UE vol que es limitin les primes milionàries dels alts directius bancaris. Els 27 caps d'estat i de govern de la Unió Europea, el passat 17 de setembre es van reunir a Brussel·les en cimera extraordinària per pactar una posició comuna de cara a la cimera del G-20 a Pittsburgh, als Estats Units el 24 de setembre.
Els principals punts dels dia van ser: la situació econòmica actual, la imposició de límits a les primes dels directius bancaris i la millora de la supervisió dels mercats financers.
Es va acordar que els banquers que no realitzin una gestió econòmica beneficiosa per a l’entitat hauran de retornar part de les primes que cobrin.

DESPRÉS DEL G-20
A mode de conclusió podíem llegir: Las multimillonarias primas y remuneraciones que reciben los directivos del sector bancario han llevado a países como Francia, Alemania y Gran Bretaña a pedir al G-20 que establezca reglas más estrictas para una mayor transparencia en el reparto de bonos. Francia aboga además por limitar estas pagas excesivas, a lo que se oponen Estados Unidos y China.

BBVA
Tsunami social quan s'ha sabut què cobrava el conseller delegat del BBVA i què cobrarà per prejubilar-se, 52,49 millons. Afegeixo alguns links amb més dades econòmiques. Amb internet aviat es pot veure quins sous corren. Ara, et pots trobar que d'un mitjà d'informació a un altre hi hagi 1 milió d'euros de diferència.

http://www.elpais.com/articulo/economia/presidente/BBVA/gano/millones/sueldo/pension/elpepieco/20090211elpepieco_7/Tes
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=630110&idseccio_PK=1009

http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Goirigolzarri-abandona-BBVA-continuar-Gonzalez-presidente/20090930cdscdiemp_32/cdsemp/