Regals de Nadal I - Obama. En la vigília de Nadal el Senat nord-americà va oferir un dels millors regals: la reforma sanitària impulsada per Obama.
Encara que de moment no tothom tindrà accés a la sanitat, més de 30 milions de persones podran pujar al carro sanitari.
Des que Obama va anunciar la reforma sanitària, he seguit el procés amb el mateix interès que el de l'arribada a la lluna l'any 69. Aquest cop però no he sortit al carrer a mirar el cel.
Si amb l'arribada(suposada)de l'home a la lluna, l'astronauta Neil Armstrong en posar els peus en ella va dir aquella famosa frase: aquest és un petit pas per a l'home però un gran salt per a la humanitat,aquest salt no s'ha fet fins ara, amb la reforma sanitària. L'any 69 el gran salt va ser tecnològic, ara sí que és un salt per a la humanitat.
dilluns, 28 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
LA MUNTANYA QUE VA PARIR UN RATOLÍ
La muntanya que va parir un ratolí o la Cimera de Copenhaguen. Era evident i potser s'haurien pogut estalviar la moguda, pel bé de l'economia i pel del canvi climàtic.Per acabar dient que més endavant ja signareu algun acord, us podíeu quedar a caseta, i estalviar tot el temps i recursos esmerçats en la preparació.
Sense tants avions anant amunt i avall, diners en seguretat, sous, papers impresos...
Això sí que hauria ajudat al canvi climàtic. S'emetrien menys gasos contaminants, es consumiria menys combustible dels avions i dels altres mitjans de transport. I encara puc afegir que si el que volíeu era combatre el canvi climàtic, podíeu utilitzar els recursos econòmics usats en la Cimera per alimentar molta gent i/o també per plantar arbres i altres conreus a zones on la gent passa gana. També s'haurien pogut utilitzar recursos per a millorar zones que han acabat desèrtiques, sovint com a conseqüència o bé del canvi climàtic, o bé de la desforestació, monocultius i sobreexplotació, i així aconseguir que més gent tingui accés a un dels drets bàsics, o sigui el de l'alimentació.
No podem continuar eternament mantenint un sistema que deixa fora milions de persones. I no cal esperar veure atemptats de gent que no té res a perdre.
En pocs anys les comunicacions han canviat molt, i mentre aquí es fan grans banquets, i hi ha qui viu a cos de rei, els d'allà, veuen en directe el contrast.
El greu problema que podem tenir, és que qui ha de solucionar les coses, ho fa des de "l'apalancament" i la comoditat, i no es fa el càrrec de fins a quin punt es pot mobilitzar una persona que no té res de res.
Per dir-ho d'alguna manera, un dirigent polític d'occident difícilment entén una immolació, però una persona que any rere any sobreviu amb penúries i veu morir de fam la gent de l'entorn, possiblement no entén com se'ls pot deixar morir de fam, mentre veu com es malgasten recursos, i per no entendre, possiblement no entendrà coses tan normals per a nosaltres com un compte corrent en un banc on guardem els nostres recursos.
O bé comencem a replantejar-nos el nostre sistema o bé el sistema ens acabarà destruint.
Sense tants avions anant amunt i avall, diners en seguretat, sous, papers impresos...
Això sí que hauria ajudat al canvi climàtic. S'emetrien menys gasos contaminants, es consumiria menys combustible dels avions i dels altres mitjans de transport. I encara puc afegir que si el que volíeu era combatre el canvi climàtic, podíeu utilitzar els recursos econòmics usats en la Cimera per alimentar molta gent i/o també per plantar arbres i altres conreus a zones on la gent passa gana. També s'haurien pogut utilitzar recursos per a millorar zones que han acabat desèrtiques, sovint com a conseqüència o bé del canvi climàtic, o bé de la desforestació, monocultius i sobreexplotació, i així aconseguir que més gent tingui accés a un dels drets bàsics, o sigui el de l'alimentació.
No podem continuar eternament mantenint un sistema que deixa fora milions de persones. I no cal esperar veure atemptats de gent que no té res a perdre.
En pocs anys les comunicacions han canviat molt, i mentre aquí es fan grans banquets, i hi ha qui viu a cos de rei, els d'allà, veuen en directe el contrast.
El greu problema que podem tenir, és que qui ha de solucionar les coses, ho fa des de "l'apalancament" i la comoditat, i no es fa el càrrec de fins a quin punt es pot mobilitzar una persona que no té res de res.
Per dir-ho d'alguna manera, un dirigent polític d'occident difícilment entén una immolació, però una persona que any rere any sobreviu amb penúries i veu morir de fam la gent de l'entorn, possiblement no entén com se'ls pot deixar morir de fam, mentre veu com es malgasten recursos, i per no entendre, possiblement no entendrà coses tan normals per a nosaltres com un compte corrent en un banc on guardem els nostres recursos.
O bé comencem a replantejar-nos el nostre sistema o bé el sistema ens acabarà destruint.
dilluns, 14 de desembre del 2009
VAGA DE FAM CONTRA LA FAM
VAGA DE FAM CONTRA LA FAM, no és una recepta homeopàtica. El cas de l'Aminatu Haidar, la noia saharaui que ja comença la cinquena setmana de vaga de fam, arribarà avui a la Casa Blanca. Les circumstàncies del Cas Haidar han fet avançar la reunió prevista pel gener entre el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, i la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton.
No pretenc frivolitzar sobre aquest cas, però no puc deixar de fer la següent reflexió:
Si ens allunyem de les circumstàncies que han provocat tot aquest enrenou diplomàtic, i mirem des de lluny element per element, veiem una dona que fa vaga de fam, una mobilització d'alts càrrecs de diversos països, un debat sobre si se l'ha d'obligar a menjar o no. O sigui, que el resultat final és el de moltíssima gent preocupada perquè l'Aminatu no mori en l'intent de defensar la seva llibertat.
I dic:
1r No sabia que la vida d'una persona fos tan important pels governs.
2n Si la vida d'una persona és tan important, vol dir que els milions de persones que passen fam, la passen perquè els seus governs i la societat en general no ho sap.
3r Si cada una de les persones que morirà de fam, degut a què pel fet d'haver nascut on li ha tocat, no pot accedir a l'alimentació, per què no fa una vaga de fam, enlloc de resignar-se al destí que li ofereix el seu país com a resultat d'un sistema econòmic mundial que no s'aguanta per enlloc i que permet que molta gent visqui en la misèria? Potser si enlloc d'acceptar el destí resignadament, fa un acte de llibertat com ara el de dir públicament que fa vaga de fam, potser aleshores, aquests governs que els fa tanta por la llibertat individual i que no volen deixar morir una sola persona, aleshores miraran amb lupa les constitucions de cada país, per no permetre que cap persona decideixi morir de fam.
No pretenc frivolitzar sobre aquest cas, però no puc deixar de fer la següent reflexió:
Si ens allunyem de les circumstàncies que han provocat tot aquest enrenou diplomàtic, i mirem des de lluny element per element, veiem una dona que fa vaga de fam, una mobilització d'alts càrrecs de diversos països, un debat sobre si se l'ha d'obligar a menjar o no. O sigui, que el resultat final és el de moltíssima gent preocupada perquè l'Aminatu no mori en l'intent de defensar la seva llibertat.
I dic:
1r No sabia que la vida d'una persona fos tan important pels governs.
2n Si la vida d'una persona és tan important, vol dir que els milions de persones que passen fam, la passen perquè els seus governs i la societat en general no ho sap.
3r Si cada una de les persones que morirà de fam, degut a què pel fet d'haver nascut on li ha tocat, no pot accedir a l'alimentació, per què no fa una vaga de fam, enlloc de resignar-se al destí que li ofereix el seu país com a resultat d'un sistema econòmic mundial que no s'aguanta per enlloc i que permet que molta gent visqui en la misèria? Potser si enlloc d'acceptar el destí resignadament, fa un acte de llibertat com ara el de dir públicament que fa vaga de fam, potser aleshores, aquests governs que els fa tanta por la llibertat individual i que no volen deixar morir una sola persona, aleshores miraran amb lupa les constitucions de cada país, per no permetre que cap persona decideixi morir de fam.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
