VIRGENCITA, VIRGENCITA, QUE ME QUEDE COMO ESTOY

Virgencita, virgencita, que me quede como estoy, és el que podria dir l'Estatut. Estic parlant d'aquell Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, retallat en arribar a Madrid, votat en referèndum el 18 de juny del 2006 i acceptat per les ¾ parts de la població catalana que va anar a votar, que va ser el 49% de l'electorat català.
Aquell mateix Estatut final que més que entusiasme, el que va acabar despertant va ser polèmica i avorriment de tant de mangoneig, ara està aconseguint que molts dels que van o vàrem acabar indignats, signem en favor seu, seguint jocs més o menys interessats, com sempre, però.

Potser ens uneix la por. La por de desaparèixer com a nació que som, malgrat se'ns reconegui o no. No es poden negar les evidències, i qualsevol persona pot adonar-se que no és el mateix el català que el castellà, malgrat les semblances pel parentiu. Catalunya té una història i una llengua. Història i llengua que per guerres, aliances matrimonials, morts dinàstiques sense descendència i conspiracions han acabat formant part d'España, de la mateixa manera que podríem estar formant part de França.
Història, llengua i territori potser volen dir Nació. Ara, Nació és una paraula que produeix molta urticària.

L'EDITORIAL CONJUNT DE 12 DIARIS CATALANS DEIXARÀ RESPIRAR ALS SOCIALISTES

L'EDITORIAL CONJUNT DE 12 DIARIS CATALANS EN FAVOR DE CATALUNYA, DEIXARÀ QUE EL GOVERN RESPIRI UNS DIES. Els del PP ara podran atacar durant uns dies els mitjans de comunicació de Catalunya i Catalunya.
La feina de l'oposició és la de vigilar al govern, però l'oposició del PP va molt més enllà de qualsevol límit, i novament s'ha demostrat amb el tema de l'Alakrana, tot i que cal dir que van ser capaços de moderar-se durant els darrers dies del segrest.
Ara, un cop alliberats, van tornar a la càrrega, i la veritat és que es podia tenir la impressió que havien anat perfilant diversos discursos depenent del desenllaç final. Si no s'hagués pagat rescat, segur que ja tenien un discurs preparat en el qual els tractaven d'irresponsables per posar la vida de més de 30 persones en perill. Si s'hagués fet ús de la força armada, com reclamen els del PP, també haurien posat el crit al cel, i així podríem dir dels diversos supòsits possibles.
El PP es pren la feina de ser a l'oposició molt seriosament i per oposar-se, s'oposa a quasi tot per sistema.

Els del PP quan van estar al govern, lluny de resoldre problemes, van crear-ne molts i alguns d'ells foren molt greus. Cada cop que pretenen alliçonar, més d'un es deu preguntar si és que pateixen amnèsia.

QUE ELS JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA II

QUE ELS JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA II- Alberto Oliart- exministre de Defensa, serà el nou president de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). En un país amb un atur creixent, que posin un senyor de 81 anys, que a més ja deu cobrar una pensió més que digna, a presidir RTVE,
és com una gran broma o un escàndol, que convida a passar del tot dels polítics.
Si realment volen fer alguna cosa per l'atur i pel país que diuen servir, que deixin d'acumular càrrecs, de col·locar amics, parents i coneguts, i que proporcionin a les velles glòries una llarga i plàcida jubilació. Si busquessin entre la gent normal que és a l'atur, segur que alguna persona pot ocupar-se també de coses importants.

QUE ES JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA I

QUE ES JUBILIN I DISFRUTIN DE LA VIDA I- Rodrigo Rato - En saber que volien col·locar Rato a presidir Caja Madrid vaig recordar el mite de Sísif, sempre es va repetint el mateix. Són uns quants que utilitzen la política com a trampolí per entrar a grans empreses o institucions on es poden lucrar de per vida. Rodrigo Rato cobra de l'FMI una pensió anual vitalicia de 54.536 euros per haver estat durant uns 3 anys director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI).
http://www.elpais.com/articulo/economia/Rato/cobrara/Fondo/pension/anual/vitalicia/54536/euros/elpepueco/20070801elpepueco_14/Tes?

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=429420&idseccio_PK=1009

http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/255683/08/07/Economia-Finanzas-Rodrigo-Rato-cobrara-del-FMI-una-pension-anual-vitalicia-de-54536-euros.html

1.- Cobra aquesta pensió i podria ben ser que també estigués en algun Consell d'Administració, la meva pregunta és: és que no hi ha cap aturat capaç de presidir Caja Madrid?
2.- Per altra part, renunciarà a la pensió de l'FMI mentre treballi aquí?
3.- Si un dia es jubilés de veritat, quantes pensions cobraria?

Sr Rato, encara és jove, disfruti de la vida i jubili's de veritat, que només amb el que cobra de l'FMI, hi ha molts jubilats que no ho cobren ni en somnis.

L'ALAKRANA

Amb el segrest del tonyinaire Alakrana hem arribat a una situació insostenible. S'ha de fer el que calgui per recuperar la tripulació amb vida.
Els dos pirates capturats no havien de venir a Espanya, i ja es veu. Ara, un cop la tripulació pugui tornar a casa, i remarco, ha de tornar a casa amb vida, potser caldrà veure on es pot pescar i on no.
Si al Cantàbric o a l'Atlàntic hi anessin a pescar vaixells de Somàlia, no els foragitarien?
Per què les costes de Somàlia són considerades aigües internacionals?

Si sumem el que s'ha pagat en segrestos a pesquers en el que portem d'any, aviat veurem que pescar segons a quines aigües, no ens surt massa a compte, i no només a nivell econòmic, sinó també a nivell de patiment.

Els africans ja comencen a estar farts de veure com des de fa segles els ho prenem tot. L'expoli es remunta al 1500 i no massa, ja que des del descobriment d'Amèrica, i durant segles, s'anà a l'Àfrica a buscar esclaus per portar-los a treballar en les plantacions que els Europeus tenien a les amèriques, tema que alguns burgesos catalans coneixen prou bé. I des de finals del XVIII l'explotació per part dels occidentals ja es va estendre també al seu territori.

LA DEFICIENT SENYALITZACIÓ DELS CAMINS A CATALUNYA

LA DEFICIENT SENYALITZACIÓ DELS CAMINS A CATALUNYA. Sovint, si vols arribar a un punt de destí seguint les indicacions de la senyalització de les carreteres o dels camins rurals, arriba un moment que ja no podries seguir, i t'has d'arriscar o bé preguntar. Això ens va passar l'altre dia que anàvem a la Font Rupitosa.

Després de deixar el cotxe a l'aparcament proper a Viladrau, anàrem camí enllà durant uns 25 minuts, fins la Font de Llops, lloc que sovintegem. A partir d'aquí vàrem trobar molt aviat la primera bifurcació, amb un pal indicador de la font en el camí de la dreta. Però al cap d'uns minuts la nova bifurcació estava sense senyalitzar. Dos camins a triar a l'atzar, el que baixava que era el de la dreta, o el de l'esquerre. El camí correcte era el de l'esquerre, el que pujava muntanya amunt, i la font queda a uns 50 minuts de l'aparcament, depenent del pas.

L'aigua d'aquestes dues fonts, des del meu humil punt de vista, boníssima. Bolets en el recorregut, un.