diumenge, 20 de desembre de 2009

LA MUNTANYA QUE VA PARIR UN RATOLÍ

La muntanya que va parir un ratolí o la Cimera de Copenhaguen. Era evident i potser s'haurien pogut estalviar la moguda, pel bé de l'economia i pel del canvi climàtic.Per acabar dient que més endavant ja signareu algun acord, us podíeu quedar a caseta, i estalviar tot el temps i recursos esmerçats en la preparació.

Sense tants avions anant amunt i avall, diners en seguretat, sous, papers impresos...
Això sí que hauria ajudat al canvi climàtic. S'emetrien menys gasos contaminants, es consumiria menys combustible dels avions i dels altres mitjans de transport. I encara puc afegir que si el que volíeu era combatre el canvi climàtic, podíeu utilitzar els recursos econòmics usats en la Cimera per alimentar molta gent i/o també per plantar arbres i altres conreus a zones on la gent passa gana. També s'haurien pogut utilitzar recursos per a millorar zones que han acabat desèrtiques, sovint com a conseqüència o bé del canvi climàtic, o bé de la desforestació, monocultius i sobreexplotació, i així aconseguir que més gent tingui accés a un dels drets bàsics, o sigui el de l'alimentació.

No podem continuar eternament mantenint un sistema que deixa fora milions de persones. I no cal esperar veure atemptats de gent que no té res a perdre.

En pocs anys les comunicacions han canviat molt, i mentre aquí es fan grans banquets, i hi ha qui viu a cos de rei, els d'allà, veuen en directe el contrast.

El greu problema que podem tenir, és que qui ha de solucionar les coses, ho fa des de "l'apalancament" i la comoditat, i no es fa el càrrec de fins a quin punt es pot mobilitzar una persona que no té res de res.

Per dir-ho d'alguna manera, un dirigent polític d'occident difícilment entén una immolació, però una persona que any rere any sobreviu amb penúries i veu morir de fam la gent de l'entorn, possiblement no entén com se'ls pot deixar morir de fam, mentre veu com es malgasten recursos, i per no entendre, possiblement no entendrà coses tan normals per a nosaltres com un compte corrent en un banc on guardem els nostres recursos.

O bé comencem a replantejar-nos el nostre sistema o bé el sistema ens acabarà destruint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.