dilluns, 14 de desembre de 2009

VAGA DE FAM CONTRA LA FAM

VAGA DE FAM CONTRA LA FAM, no és una recepta homeopàtica. El cas de l'Aminatu Haidar, la noia saharaui que ja comença la cinquena setmana de vaga de fam, arribarà avui a la Casa Blanca. Les circumstàncies del Cas Haidar han fet avançar la reunió prevista pel gener entre el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, i la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton.

No pretenc frivolitzar sobre aquest cas, però no puc deixar de fer la següent reflexió:

Si ens allunyem de les circumstàncies que han provocat tot aquest enrenou diplomàtic, i mirem des de lluny element per element, veiem una dona que fa vaga de fam, una mobilització d'alts càrrecs de diversos països, un debat sobre si se l'ha d'obligar a menjar o no. O sigui, que el resultat final és el de moltíssima gent preocupada perquè l'Aminatu no mori en l'intent de defensar la seva llibertat.

I dic:

1r No sabia que la vida d'una persona fos tan important pels governs.

2n Si la vida d'una persona és tan important, vol dir que els milions de persones que passen fam, la passen perquè els seus governs i la societat en general no ho sap.

3r Si cada una de les persones que morirà de fam, degut a què pel fet d'haver nascut on li ha tocat, no pot accedir a l'alimentació, per què no fa una vaga de fam, enlloc de resignar-se al destí que li ofereix el seu país com a resultat d'un sistema econòmic mundial que no s'aguanta per enlloc i que permet que molta gent visqui en la misèria? Potser si enlloc d'acceptar el destí resignadament, fa un acte de llibertat com ara el de dir públicament que fa vaga de fam, potser aleshores, aquests governs que els fa tanta por la llibertat individual i que no volen deixar morir una sola persona, aleshores miraran amb lupa les constitucions de cada país, per no permetre que cap persona decideixi morir de fam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.