dimarts, 5 de febrer del 2013

NACIONALITZAR ENTITATS FINANCERES I FLEXIBITZAR AUTÒNOMS

Des d’Europa no s'hauria de pretendre que Espanya vagi estalviant més i més, el que cal és injectar diner a l’empresari i a la població. O sigui fer que l’economia circuli i que es generi treball, i a partir del treball, novament que la roda vagi circulant, si és que la societat vol anar donant corda a aquest  model econòmic ja conegut.
MUNTAR I MANTENIR EMPRESES:
També caldria donar més facilitats a l'hora de muntar empreses: des de la celeritat en els tràmits fins la flexibilitat en la quota dels autònoms. Una persona que acaba de començar  o que té l'empresa que li fa aigües i no sap ni quantes hores podrà treballar, no és normal que hagi de pagar per tot el mes, quan potser només podrà treballar unes hores setmanals. Recordo uns casos de traductors i correctors d'anglès i d'alemany que feia molts mesos que el sou no els arribava per a pagar-se la seguretat social, i l'havien de pagar per a poder anar treballant les poquíssimes hores mensuals de feina. Els autònoms com a mínim s'haurien de poder equiparar amb el que passa en l'empresa privada: si es necessita una persona treballadora per a una hora setmanal, poden contractar-la, i l'autònom per què no pot fer-ho   amb sí mateix? També tots els autònoms haurien de poder pagar per les hores reals de treball, que, al cap i a la fi, els anys de cotització de seguretat social només repercuteixen en el treballador. Sinó, la gent que no sap si podrà  pagar-se els autònoms, acaba treballant en negre o no treballa. Insisteixo, si no volen que la gent treballi en negre, que facilitin uns autònoms a la carta. I per cert, ja fa uns quants anys va sortir a la premsa que a la Tresoreria de la Seguretat Social de Girona hi treballava gent a qui no els pagaven la Seguretat Social i no es va publicar un 28 de desembre.
INJECTAR DINERS A ENTITATS FINANCERES?
El que és evident és que tot el diner que el govern va injectant a entitats financeres no retornarà al poble, o com a mínim si en retorna alguna cosa serà poquíssim. Insisteixo en el que ja fa anys que dic, si s’ha arribat aquí és perquè ningú els va aturar les festes, enteses aquestes com sous indecents, bonus boníssims, repartiment de beneficis existents o inexistents enlloc de reinvertir-los, negligència a l'hora d'especular amb el diner aliè i poquíssima transparència. Si es van privatitzar els benficis, per què cal socialitzar les pèrdues? 
Arribats aquí, que parin d’injectar diner públic a les entitats amb risc de ser desnonades, amb l’excusa que si cauen s’enfonsa tot, que no és cert, és més, ja es va veient que al nostre país no hi ha absolutament res que l'enfonsi. Aquestes entitats són com un pou sense fons, per tant, la manera de salvar el sistema és deixar-les caure, que es venguin el seu patrimoni i el de les persones que s'han anat lucrant de forma indecent al llarg dels anys mentre sabent-ho o no, enfonsaven les entitats que ara pretenen que salvem entre tots. 
Cal que el govern de torn nacionalitzi una entitat com a mínim, on s'hi pugui injectar el diner públic que el govern demana i que sigui aquesta la que s’ocupi de repartir joc entre la societat. No es pot anar demanant diners per a entitats que després els abdueixen.
La situació comença a ser crítica i si el govern no ho veu es trobarà amb revoltes. I les revoltes socials no s’aturen ni amb lleis, ni amb policies ni amb l’exèrcit. Si la insensibilitat del govern fa que la maquinària de la revolta es posi en marxa, serà molt difícil d’aturar.
ENLLAÇOS
A part, alguns banquers tenen capital en paradisos fiscals, com seria el cas de Botín. Sembla que va pagar uns 200 milions d’€ en impostos quan el fisc espanyol va descobrir un familiar i elevadíssim compte a Suïssa. Deixo l’enllaç d’un article al The New York Times del 20 de setembre del 2011 on parla del cas Botín.

A Banker’s Secret Wealth (Riquesa secreta d'un banquer) 

John Ralston Saul: “No hay razón para salvar a los bancos” 

Ayudas de vértigo a la banca. Editorial de José Antich 

Las ayudas directas a la banca suponen ya el 21% del PIB de España 

Hay que salvar a la pequeña y mediana empresa, article de Juan Torres publicat a Attac