CONTRA EL DESGAVELL ECONÒMIC A LES ADMINISTRACIONS: TRANSPARÈNCIA

En l’administració pública cal transparència i eliminar totes les despeses que no s’atreveixen a fer públiques.

Els que ja tenim 50 anys hem vist com un país pobre, aïllat i gris, en entrar a l’admirada Europa comunitària (a la qual alguns del meu entorn no hi volien entrar perquè deien que els rics serien més rics i els pobres més pobres) es transformava de sobte en un país ric, obert i clar (amb maneres de gastar típiques de nou-ric)

Recordem els sous que hi havia en aquells 70 i 80, i la transició cap la cultura del “pelotazo” i dels fitxatges estrella. De sobte vèiem com alcaldes i regidors començaven a posar-se sous elevadíssims, i encara no està molt clar en base a quins criteris. L’alcalde d’un poble de 10.000 habitants es podia posar un sou de 8000€ per exemple.

Crec que els sous que surten de la “Res pública” haurien d’estar regulats per l’administració i caldria acotar per llei uns màxims lògics tenint en compte el sou base del país, les pensions contributives i les no contributives... i en cap cas cap alcalde o regidor, president de Diputació o del Consell Comarcal, director d’entitat financera... cobrés més que el president del govern.

Hi ha polítics que cobren molt més que molts funcionaris de carrera, o sigui, gent que ha estat estudiant durant anys per a especialitzar-se en algun àmbit, i als quals han de recórrer per a quasi tot.

Tampoc cal tanta acumulació de càrrecs i de sous. I més en un moment amb un atur tant considerable, cal repartir joc. A part dels sous, que en alguns casos són elevadíssims també cobren per estar en comissions, tenir càrrecs, viatges, dietes...

Crec que som molts els que teníem clar des de fa anys que tant de desgavell econòmic amb els diners de tots només podia portar-nos al marge del precipici. I quan s’arriba al marge del precipici només es pot recular.

Durant anys tot això estava tapat perquè amb l’alliberació del preu del sòl i el pas de la pesseta a l’euro fomentant el diner negre invertit en totxo, feia que els ajuntaments tinguessin molts ingressos gràcies al sector de la construcció. Però ara, d’ingressos pocs, per tant, potser cal que ens replantegem si els sous que es posaven els polítics d’ajuntaments i d’altres administracions es poden mantenir, al marge de si eren racionals o tan inflats com la bombolla immobiliària.

Caldria revisar fil per randa tots els diners que es paguen des de les administracions i no permetre que es cobrin pensions més enllà d’un límit, per molt que se les hagi blindat no sé qui. També cal supervisar i anul•lar alguns sous vitalicis i pensions que segons qui s’ha posat. I especialment deixar de cobrar pensions vitalícies per ser ex president de no sé què o de no sé què més. Ja que sinó la democràcia esdevindrà la ruïna i alguns acabarem demanant que torni una dictadura i que els càrrecs siguin eterns i inamovibles.

La gallina dels ous d’or s’ha matat i per tant cal actuar amb conseqüència i contundència.

Ah! I si amb els diners de tots anem salvant les males gestions de bancs i caixes, potser que també els hi controlem els sous i tallem els "bonus boníssims" que es cobren. Que ja està bé de privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues!

Cal recordar que la finalitat de l’administració pública és administrar la cosa de tots, per tant, potser seria normal publicar en el diari com s’administren els diners de tots i què cobra tothom que en depèn.
Segurament, un dia a l’any, caldria publicar als diaris quines seran les despeses que es pagaran en personal. Per molt que ara es publiqui segons què al DOGC o al BOE, la gent normal ni llegim regularment aquestes publicacions, i amb prou feines les entenem.