dijous, 21 de gener de 2010

HAITÍ, EL PREU DE LA LLIBERTAT

Fent una mirada enrere, veiem una illa que té damunt les seves terres una llarga història d'esclavatge. La població esclava, bàsicament subsahariana, a partir del 1791 es va sublevar contra els colonitzadors de torn, i l'1 de gener del 1804 van proclamar la seva independència. Haití va ser el primer país d'Amèrica Llatina en emancipar-se, i es va convertir en un símbol de lluita contra l'esclavatge i la colonització. L'alegria però no els va durar massa, ja que 2 anys més tard, es restablí l'esclavatge.

Anys més tard França els concediria la llibertat a canvi de diners que no tenien. Evidentment, el preu de la llibertat els costaria un nou esclavatge, l'econòmic.

Amb aquest panorama, no es pot esperar que sigui un país de sòlides estructures. Ni a nivell urbanístic, ni econòmic, ni tampoc polític i social. I la feblesa de totes s'ha vist clarament amb la magnitud de la catàstrofe.

Des del terratrèmol de la setmana passada, la mirada global del planeta i una part important del seu ajut econòmic es focalitza damunt d'Haití. Tot i que sembla que es prioritza l'arribada d'avions de polítics i militars abans que els de productes de primera necessitat, com ara menjar o medicaments, que viatgen en camions o helicòpters des de la República Dominicana, que és on han d'aterrar els avions no VIP. I també cal dir que no tot l'ajut que els arribarà serà a fons perdut, ja que els diners que aporta l'FMI per exemple, són en forma de crèdit. I què no dir de Bush també en el sidral, deu haver de portar els reconstructors, aquells mateixos que havien de de reconstruir Irak un cop se'ls hagués envaït.

Si comptabilitzem l'ajut que s'ha aportat a la zona, i fem una regla de tres, veiem que a partir de l'esforç conjunt, aviat (mesos i no dècades) podríem acabar amb la fam del planeta. Per tant, potser Haití, sense encara ni saber-ho, novament lidera el final d'una era.

Els països més empobrits del planeta, curiosament coincideixen en què tots han estat víctimes de la colonització. Aquest devastador pas de la natura potser ens hauria de sacsejar a tots la consciència. I no parlo de bonisme, parlo de justícia. Ja que nosaltres som fills d'aquests països colonitzadors. Aquests que van arruïnar tant els països explotats, com les pròpies metròpolis, ja que amb l'or i tota la riquesa que van espoliar d'aquí i d'allà, van aconseguir fer pujar moltíssim la inflació de la metròpoli.

És a dir, es va produir un fenomen similar al que hem patit des de l'arribada de l'euro, quan al preu de molts productes se li va donar l'equivalencia de 100 pessetes per un euro, menys els sous. Aquesta equivalència volia dir que augmentàvem en un 66% aproximadament bona part dels productes de consum, sense que hi hagués cap revolució davant de tanta bajanada, ans al contrari, molta gent es va anar apuntant al carro. I amb una alegria tremenda van pujar demencialment els preus de quasi tot: des d'un enciam fins a propietats i lloguers d'habitatges, ja que va coincidir la liberalització del sòl amb el canvi de moneda, i la gent que s'havia de treure el diner negre de sobre, el va invertir en el totxo. Arreglant o comprant propietats, aconseguint que tot pugés de preu, ja que en general, molta gent només comprava per poder colar diner negre que no se'ls canviaria a € sense haver de donar explicacions al fisc. I molta gent amb poca consciència i menys vergonya va pensar més a fer diner ràpid, i no va mirar, ni que fos egoistament, que potser ells o els seus fills serien víctimes més endavant d'aquesta pujada de preus tan injustificada com innecessària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.