diumenge, 3 de gener de 2010

EL VENT DEL CAP D'ANY

Si el canvi d'any es pogués mesurar pels fenòmens meteorològics, el fort i persistent vent que va fer aquest cap d'any no deixava enrere només una dècada, era com si deixés enrere tot el mil·lenni. Potser no serà fins a partir del 2010 que entrarem plenament en el nou mil·lenni.
Estaria bé que aquest vent s'hagués endut molts dels -ismes segregadors i ancorats en el passat i que ens allunyen de la llibertat, el respecte i l'evolució.
També es podria anar enduent els nostres prejudicis i errors, així com la fam, la misèria i moltes malalties; tafaneries i crítiques estèrils que només ens allunyen de la necessària autocrítica; programes de TV i ràdio que només inciten a linxaments i poca educació; a impresentables, aprofitats i especuladors, polítics incívics...

No sé si aquest era el vent d'una cançó que vaig sentir per primer cop farà uns 30anys. Va ser en una actuació de matinada a les Escletxes, cantada per José Antonio Labordeta, que aleshores jo no en tenia ni remota idea de qui era. I ara, gràcies al YouTube puc posar-lo aquí mateix. Cançó encara molt vigent i que es pot considerar l'Himne d'Aragó i de tots els aragons. Nota: he trobat versions amb una millor sonoritat, però he preferit insertar aquesta versió.

1 comentari:

  1. Malgrat el pas dels anys, no em canso mai d'escoltar aquest himne a la llibertat.

    Salutacions.

    Jaume Busquet

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.