dimarts, 10 de novembre de 2009

L'ALAKRANA

Amb el segrest del tonyinaire Alakrana hem arribat a una situació insostenible. S'ha de fer el que calgui per recuperar la tripulació amb vida.
Els dos pirates capturats no havien de venir a Espanya, i ja es veu. Ara, un cop la tripulació pugui tornar a casa, i remarco, ha de tornar a casa amb vida, potser caldrà veure on es pot pescar i on no.
Si al Cantàbric o a l'Atlàntic hi anessin a pescar vaixells de Somàlia, no els foragitarien?
Per què les costes de Somàlia són considerades aigües internacionals?

Si sumem el que s'ha pagat en segrestos a pesquers en el que portem d'any, aviat veurem que pescar segons a quines aigües, no ens surt massa a compte, i no només a nivell econòmic, sinó també a nivell de patiment.

Els africans ja comencen a estar farts de veure com des de fa segles els ho prenem tot. L'expoli es remunta al 1500 i no massa, ja que des del descobriment d'Amèrica, i durant segles, s'anà a l'Àfrica a buscar esclaus per portar-los a treballar en les plantacions que els Europeus tenien a les amèriques, tema que alguns burgesos catalans coneixen prou bé. I des de finals del XVIII l'explotació per part dels occidentals ja es va estendre també al seu territori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.